Després d'haver-ho instalˇlat i configurat tot tal com voleu, podeu començar a xifrar i desxifrar.
És possible que quan vulguem xifrar o desxifrar quelcom, tingueu més d'una clau privada en el nostre anell de claus. Si aixň passa, és necessari seleccionar-ne una com activa. Per fer-ho, es pot emprar l'opció
-u UID
o bé l'opció
--local-user UID
També podeu afegir la línia següent al fitxer de configuració
$HOME/.gnupg/options:
default-key UID
Si desitgeu indicar l'UID d'un destinatari per xifrar un fitxer amb la seva clau, ho podeu fer amb l'opció
-r
o bé l'opció
--recipient
L'ordre per xifrar és la següent:
$ gpg -e [fitxer]
o bé:
$ gpg --encrypt [fitxer]
El programa demanarŕ el UID del destinatari (o dels destinataris, és possible posar-ne més d'un). Es pot evitar que el programa ho pregunti emprant l'ordre:
$gpg -er [UID del destinatari] [fitxer]
GnuPG generarŕ un fitxer xifrat amb el nom [fitxer].gpg.
També podem emprar l'opció:
--armor
o bé
-a
perquč el fitxer generat sigui del tipus ASCII de 7 bits. L'ordre seria doncs:
$ gpg -a -er [UID del destinatari] [fitxer]
Aquesta ordre generarŕ un fitxer codificat de nom [fitxer].asc
amb el format ASCII de 7 bits.
Heu de tenir en compte que el fet de xifrar un fitxer (o un missatge) l'únic que fa és protegir les dades amb un xifratge que només pot desfer el destinatari; no protegeix del risc que algú intenti suplantar la nostra identitat. Per tal d'evitar-ho, només cal signar digitalment tot allň que es xifri (vegeu Signatures).
L'ordre per desxifrar és:
$ gpg [-d] [fitxer]
o bé:
$ gpg [--decrypt] [fitxer]
En aquest cas no és necessŕria l'opció, és opcional, ja que gpg
utilitza per defecte:
--decrypt
En els casos anteriors, el resultat es mostra a stdout
(habitualment la sortida de l'intčrpret d'ordres), perň el podeu
redireccionar amb l'opció:
-o [fitxer]
, on [fitxer] és el nom del fitxer on vulgueu el resultat.